En el món de la informàtica empresarial, hi ha poques figures tan temudes com el tècnic d’impressores. No pel seu coneixement tècnic, sinó per la seua habilitat per convertir una simple avaria en una odissea burocràtica que acaba amb una factura astronòmica. El BOFH ho sap bé, i en aquesta ocasió ens demostra que, quan es tracta de tractar amb aquests experts en arts de triler, l’experiència i un parell de bitllets poden marcar la diferència.
Tot va començar un matí qualsevol a la sala de control de Mission Control. El cafè fumejant es va interrompre amb un tímid cop a la porta. La nova temporera, visiblement apenada, va anunciar: 'És la impressora. Fa un soroll'. El PFY va alçar una cella: 'Quan imprimeix o tot el temps?'. 'Les dues coses, comença abans d’imprimir i continua uns vint segons després'. Vam sortir a inspeccionar i, efectivament, s’escoltava un petit xerric des que es despertava fins que tornava al mode de baix consum.
'Sé que amb prou feines es nota, però l’oficina és tan silenciosa...', es va disculpar ella. 'Deixa-ho amb nosaltres', vaig dir. 'Llavors ho poden arreglar?', va preguntar esperançada. 'Una màquina amb un contracte de manteniment caríssim, que s’anul·la en obrir un panell no autoritzat? Ni parlar-ne', vaig respondre. 'Oh', va sospirar. 'Però el que sí podem fer', vaig afegir mentre apartava el munt de papers que cobrien el meu telèfon de sobretaula i premia un número de marcatge ràpid, 'és registrar una incidència'.
Quinze minuts després, després de sortejar el laberint del sistema IVR de la companyia d’impressores —aquells menús de veu que semblen dissenyats per desesperar el més pacient—, vaig aconseguir parlar amb un enginyer real. 'I el número de sèrie?', va preguntar. Li vaig dir la seqüència que havia fotografiat abans. 'Ah no, això sembla el número del controlador. Necessito el de la impressora, està al panell del darrere, sota l’etiqueta amb el nostre telèfon de suport. Si vol tornar a trucar quan el tingui...'
'Tranquil, el tinc aquí', vaig contestar, perquè no era la primera vegada que muntava en aquest cavall. La jugada número u del manual del tècnic d’impressores és demanar el número de sèrie. Si l’usuari el té, demana’n un altre: el model complet, el comptador de pàgines, un codi de 40 dígits d’una etiqueta els dos últims caràcters de la qual han desaparegut misteriosament. Si l’usuari no l’aporta, que torni a trucar, que pateixi altres quinze minuts d’IVR i que li toqui un altre enginyer.
Li vaig dir el nou número, el model, la revisió —que està a la base de l’equip, com si l’haguessin posada allà expressament—. Com dic, no era la primera vegada. 'I quin sembla que és el problema?', va preguntar l’enginyer, veient que no es lliurava de nosaltres. 'Probablement la unitat de fusió', vaig dir. 'Probablement o és la unitat de fusió?', va insistir. 'No puc assegurar-ho, no sóc científic d’impressores', vaig admetre. 'Podria rebre’ns aquest matí?'. Jugada número dos. Mai pots quan ells volen. 'Uf, aquest matí estic molt enfeinat'. 'Aquesta tarda llavors?'. 'Deixa’m veure... No, tinc un parell de visites fora de la ciutat'. 'Demà al matí?'. 'Hmmmm, no, però potser demà entre la 1 i les 3 de la tarda'. 'Vale', vaig sospirar, 'suposo que podem'. 'I necessito una plaça per a la furgoneta'. 'D’acord, posaré un con'.
En penjar, vaig dir a la temporera: 'Serà aquí demà a les 3:45'. 'Però va dir entre 1 i 3', va assenyalar ella. Jugada número tres: arribar tard i deixar una nota demanant reagendar. Tots coneixem les regles.
L’endemà, a les 3:40, vam veure des de la finestra com una furgoneta blanca s’aturava al costat dels cons que havíem posat d’hora, amb un cartell de 'PERILL, SOTIRÀ' que havíem fabricat imitant la marca de l’ajuntament. El conductor va baixar, va moure els cons i en pocs minuts era a l’oficina mirant la impressora. 'Creia que havia dit que era la unitat de fusió', va dir. 'No, vaig dir que probablement ho era', vaig corregir. 'No té res a veure amb la unitat de fusió', va sentenciar. 'Error meu', vaig admetre. 'Però hauria vingut si li hagués dit que era un rodament que xerrica?' 'Sí'. 'Sí, però després m’hauria dit que necessita demanar rodaments de recanvi'. 'Efectivament, necessito demanar-ne'. 'I d’aquí una setmana, em trucarà per dir-me que el model està descatalogat, que no té recanvis i que per compatibilitat hem de canviar aquesta impressora i totes les altres de l’edifici per un ull de la cara?'. Jugada número quatre: la venda ascendent. 'Aquest model està descatalogat, no tenim recanvis', va confessar.
'Llavors', vaig dir, 'el que necessito que faci és això: pugi aquesta impressora al quart pis, digui’ls que els estan actualitzant amb una que té color de 32 bits, negres més negres, una memòria expandida i un alimentador avançat, i baixi la d’ells aquí'. 'És la mateixa impressora', va replicar. 'Totes són iguals'. 'Sí, però només vostè, el meu ajudant, la temporera i jo ho sabem'. 'No, no crec que pugui...' 'Vint lliures', vaig dir, agitant un bitllet davant els seus ulls. 'Torno en cinc minuts', va respondre, guardant-se els diners més ràpid que un directiu de la FIFA. I, fidel a la seva paraula, va tornar empenyent una altra impressora. 'Un plaer fer negocis amb vostè', va dir, aparcant l’equip davant meu i recollint la caixa d’eines.
La temporera va observar tot amb desconfiança: 'Està segur que realment la va canviar? Perquè la nostra tenia una taca vermella al panell frontal... i crec que la de reemplaçament també'. Jugada número cinc: agafa els diners i corre. 'Només ho sabrem escoltant', vaig dir. 'Escoltant què?'. 'Xxt!', vaig xiuxiuejar. I tenia raó, l’oficina estava en silenci. Tan silenciosa que es podia sentir un lleu xerric d’un rodament desgastat. O, en la llunyania, el soroll d’una impressora multifunció impactant contra una furgoneta blanca des d’una alçada considerable.
Moralitat: quan el suport tècnic es converteix en un joc de trilers, la millor estratègia és conèixer les regles abans que ells. En l’àmbit empresarial, optimitzar processos i evitar aquest tipus de desgast és clau. Per això, a Q2BSTUDIO apostem per solucions que eliminin la dependència d’impressores obsoletes i contractes abusius. Els nostres desenvolupaments d’automatització de processos permeten digitalitzar fluxos de treball, reduint la necessitat de paper i dispositius físics. A més, integrem intel·ligència artificial per monitoritzar i predir fallades, i oferim serveis al núvol amb AWS i Azure per centralitzar la gestió documental. Si la teva empresa continua perdent temps i diners amb tècnics d’impressores creatius, potser és hora de fer el salt a la transformació digital. Contacta amb nosaltres i descobreix com podem ajudar-te a deixar enrere els xerrics.
