Durant anys, obtenir dades de registre de dominis ha significat patiment tècnic: connexions al port 43, expressions regulars per a centenars de formats diferents, límits de taxa que bloquejaven qualsevol intent d'escalat i, al final del dia, dades inconsistents. El que pocs han notat és que els registres de domini —els mateixos que gestionen .com, .net, .org i centenars de TLD— ja han substituït aquest engranatge obsolet per un protocol modern, obert i sense necessitat de claus: RDAP (Registration Data Access Protocol). Una simple petició GET amb la capçalera adequada retorna un JSON estructurat, amb dates en ISO 8601, estats, servidors de noms i dades del registrador. Sense parseig artesanal. Sense bloquejos per abús. I el més important: les dades vénen directament de la font autoritativa, no d'un mirror obsolet ni d'un agregador de dubtosa fiabilitat.
La mecànica és sorprenentment senzilla. Si vols saber quan es va registrar stripe.com, només cal fer una petició a https://rdap.verisign.com/com/v1/domain/stripe.com amb Accept: application/rdap+json. La resposta inclou arrays d'esdeveniments (registre, expiració, darrer canvi), objectes amb els nameservers, informació de DNSSEC i una entitat que representa el registrador. Tot en JSON, tot estructurat. No cal endevinar si la data ve en format americà o europeu; l'estàndard ISO 8601 ho unifica. No cal filtrar línies de text per extreure l'estat del domini; apareix com un array de strings amb valors com 'client delete prohibited'. És, senzillament, el que hauria d'haver estat sempre.
Per escalar, l'ecosistema RDAP inclou un fitxer d'enrutament que publica la IANA: https://data.iana.org/rdap/dns.json. Aquest JSON mapeja al voltant de 1.200 TLD a les seves corresponents URLs base de RDAP. N'hi ha prou amb descarregar-lo una vegada, construir un mapa de TLD a endpoint, i llançar consultes concurrents —vuit en paral·lel amb un timeout de 15 segons és un bon punt de partida— per verificar milers de dominis en pocs minuts. I aquí està la clau: en repartir les peticions entre els servidors oficials de cada registre, ningú et limita la taxa perquè estàs utilitzant el servei exactament per a allò per a què va ser dissenyat. S'han acabat els rate limits draconians dels WHOIS públics.
Un detall que molts programadors passen per alt: un 404 de RDAP retornat pel registre autoritatiu del TLD significa que el domini no està registrat. Això converteix una simple eina de consulta en un comprovador de disponibilitat massiu i gratuït. Això sí, cal anar amb compte amb els agregadors (com rdap.org) que retornen 404 tant quan el domini no existeix com quan el TLD no està suportat, generant falsos positius. La solució és clara: només confiar en la resposta si ve directament del registre del TLD corresponent.
Ara bé, no tots els TLD estan coberts. ICANN exigeix RDAP per a tots els gTLD (.com, .net, .org, .guru, .photography, etc.), de manera que aquesta part és sòlida. Els ccTLD (codis de país) són voluntaris, tot i que molts ja apareixen al bootstrap de IANA: .ai, .tv, .cc, .uk. Altres, com .io o .sh, no estan al bootstrap però els seus operadors els serveixen de forma pública (per exemple, rdap.identitydigital.services). Alguns com .de o .co encara no ofereixen res accessible. La recomanació és gestionar explícitament el cas d'absència en lloc d'assumir res.
La dada del registrador es troba dins d'un jCard —la versió en JSON de la vCard—, un format d'arrays niats que pot semblar complex a primera vista. No obstant, amb una cerca de l'entitat que contingui el rol 'registrar' i extraient el camp 'fn' de l'array vcardArray, s'obté el nom. A més, l'identificador IANA del registrador està disponible a l'array publicIds. Un cop superat aquest petit obstacle, la resta del JSON es llegeix amb facilitat.
La privacitat és un altre front que ha canviat. Des de l'aplicació del GDPR, la majoria dels registres han redactat el nom i correu del titular, tant en WHOIS com en RDAP. El que roman públic —i és justament el que més interessa en fluxos de negoci— són les dates (registre, expiració, darrera modificació), els locks d'estat, els servidors de noms i el registrador. Amb l'antiguitat del domini pots valorar la credibilitat d'un lead, identificar un lloc de phishing registrat fa dos dies, o calcular el preu d'una subhasta de dominis expirats. Tot sense tocar un sol WHOIS.
A Q2BSTUDIO portem anys aplicant aquest tipus d'arquitectures modernes en els nostres desenvolupaments. Hem ajudat empreses a construir sistemes d'intel·ligència de domini que integren RDAP, agents IA per classificar automàticament amenaces potencials, i panells d'aplicacions a mida que creuen dades de domini amb fonts de ciberseguretat, tot desplegat en infraestructures cloud AWS/Azure amb alta disponibilitat. Un exemple real: un client del sector financer necessitava monitoritzar milers de dominis similars al seu per detectar intents de phishing. Implementem un pipeline que cada hora consulta RDAP per a cada TLD rellevant, extreu els camps clau, els processa mitjançant models de machine learning lleugers (els nostres agents IA interns) i alimenta un dashboard de Power BI on l'equip de seguretat visualitza alertes en temps real. El resultat: detecció d'amenaces en minuts, no en dies.
La combinació de RDAP amb altres eines d'intel·ligència de negoci i ciberseguretat és un camp enorme. Imagina un sistema que, davant d'un nou lead comercial, consulti automàticament l'antiguitat del domini, la reputació del registrador i els canvis recents d'estat, i assigni una puntuació de confiança. O un bot d'agents IA que, en detectar un domini que imita la teva marca, llanci una alerta i generi un informe forense automatitzat. Tot això és possible si et recolzes en APIs netes i en un equip que entengui com integrar-les sense fricció.
Si prefereixes evitar la feina de construir l'enrutament, el parseig de jCard i la lògica de detecció de disponibilitat, existeixen solucions empaquetades (com la que esmentava al principi, disponible fins a una data), però el veritable avantatge competitiu ve de tenir el control total del pipeline. A Q2BSTUDIO dissenyem i implementem aquests fluxos a mida, ja sigui com a mòdul dins d'una plataforma existent o com un servei independent. La tecnologia ja està madura; només cal aplicar-la amb criteri.
En resum, el scraping de WHOIS és una tecnologia del passat que ja no té sentit mantenir. RDAP ofereix dades netes, estructurades i autoritatives, sense rate limits, sense parseig infernal i sense dependre d'intermediaris. Si encara estàs connectant sockets al port 43, ha arribat el moment de migrar. I si necessites ajuda per dissenyar l'arquitectura, integrar intel·ligència artificial o desplegar-ho al núvol, els agents IA i l'equip de Q2BSTUDIO estan preparats per acompanyar-te.
