L’adopció massiva d’agents d’intel·ligència artificial en l’entorn empresarial ha comportat un desafiament de seguretat que moltes organitzacions encara no han resolt: la gestió de credencials compartides. Segons dades recents, el 69% de les empreses despleguen agents que comparteixen claus API, cosa que converteix un punt d’entrada compromès en una porta oberta a múltiples sistemes. Aquest problema no és menor: quan un agent IA opera amb una clau compartida, qualsevol atacant que aconsegueixi controlar-lo hereta tots els permisos associats a aquesta credencial, sense deixar un rastre clar de quin agent va executar cada acció. La manca d’atribució directa complica la forense i exposa les companyies a incidents que s’haurien pogut evitar amb una arquitectura d’identitat més sòlida.
Per entendre la magnitud del risc, n’hi ha prou amb observar que el 54% de les organitzacions enquestades ja ha patit un incident o quasi incident de seguretat relacionat amb agents. Tot i que els equips de seguretat aconsegueixen aturar la majoria d’aquests esdeveniments en l’últim punt de control, el marge és massa fi. L’arrel del problema no està en la capacitat de detecció, sinó en la manca d’identitats pròpies per a cada agent. Només el 32% de les empreses atorga a cada agent una identitat gestionada i amb abast específic. La resta opera amb claus compartides o credencials prestades d’humans o comptes de servei, una pràctica que dilueix la responsabilitat i expandeix el radi d’explosió de qualsevol bretxa.
La indústria de la ciberseguretat ha reaccionat amb força. Adquisicions multimilionàries per part de Palo Alto Networks, CrowdStrike i Cisco apunten directament a la capa d’identitat d’agents no humans. Aquestes inversions reflecteixen la urgència d’un mercat on els entorns cloud i les arquitectures de microserveis han multiplicat el nombre d’identitats màquina: per cada humà en una organització, hi ha fins a 82 identitats no humanes, i els agents IA són la categoria de més ràpid creixement. En aquest context, les empreses que no avancen cap a un model d’identitat granular corren el risc de quedar exposades a atacs que aprofiten la confiança heretada de credencials compartides.
Des de Q2BSTUDIO, com a empresa de desenvolupament de programari i tecnologia, entenem que la seguretat dels agents IA no pot basar-se únicament en les proteccions natives que ofereixen els proveïdors de models. Els guardarrails integrats en plataformes com OpenAI o Azure filtren prompts i sortides, però no resolen el problema de la identitat ni contenen el radi d’explosió. Per això recomanem complementar aquestes capes amb solucions pròpies: des de aplicacions a mida que gestionin credencials de manera segura fins a arquitectures cloud ben configurades en AWS o Azure. Un enfocament integral combina la definició d’identitats amb abast limitat, l’aïllament d’agents en entorns controlats i la monitorització contínua de les seves accions.
L’aïllament (sandboxing) és, precisament, el control menys adoptat: només el 30% de les empreses l’aplica als seus agents de major risc. I la bretxa és encara més pronunciada en organitzacions grans: mentre que les companyies d’entre 101 i 250 treballadors tenen una taxa d’incidents del 49% i un 35% d’aïllament, les que superen els 5.000 treballadors presenten un 63% d’incidents i tot just un 20% d’aïllament. És a dir, qui més agents executa és qui menys els protegeix. Aquesta correlació inversa hauria de ser un senyal d’alarma per als directors de seguretat, que necessiten prioritzar la contenció abans que un incident menor es converteixi en una bretxa generalitzada.
L’atribució és un altre pilar crític. Quan un agent utilitza una clau API compartida, no queda registre de quin agent concret va realitzar cada operació. Això no només dificulta la investigació forense, sinó que també impedeix aplicar polítiques de privilegi mínim. La solució passa per assignar a cada agent una identitat pròpia, amb permisos estrictament necessaris per a la seva funció, i registrar totes les seves accions en un sistema centralitzat. Eines com Microsoft Entra Agent ID, Okta per a agents IA o plataformes especialitzades en identitat no humana estan guanyant tracció, però la seva adopció continua sent baixa (13% en el cas d’Entra).
La confiança en les eines actuals és alta: les empreses puntuen el seu equipament de seguretat per a agents amb un 4,2 sobre 5 en satisfacció general. No obstant això, només el 35% creu que les seves defenses basades en IA estan per davant dels atacants. Aquesta contradicció indica que les organitzacions confien més en les seves eines del que confien en els resultats que aquestes produeixen. El pressupost ho confirma: un terç de les empreses destina el 5% o menys del seu pressupost de seguretat a protegir agents, tot i que més de la meitat ja ha patit un incident o quasi incident. La resposta ha de ser alinear la inversió amb el risc real.
Per als directors de seguretat, les prioritats són clares. Primer, inventariar totes les credencials que utilitzen els agents i eliminar qualsevol cas de clau compartida o identitat humana prestada. Segon, aïllar els agents que accedeixen als sistemes més sensibles, començant per aquells amb major superfície d’atac. Tercer, ajustar el pressupost de seguretat perquè reflecteixi la taxa d’incidents real, no la percepció de confort. La pregunta que tot consell d’administració s’hauria de fer és: si un dels nostres agents IA es veiés compromès aquesta tarda, a quins sistemes podria accedir i amb quines credencials? Per al 69% de les empreses, la resposta seria un encongiment d’espatlles.
A Q2BSTUDIO oferim serveis que van des del desenvolupament de solucions d’IA personalitzades fins a la implementació d’estratègies de ciberseguretat que inclouen pentesting i monitorització d’identitats. També ajudem les empreses a integrar BI amb Power BI per visualitzar el comportament dels agents i detectar anomalies. La clau és construir una arquitectura on cada agent tingui una identitat única, les seves accions siguin auditables i el seu abast estigui limitat. Només així es podrà tancar la bretxa de seguretat que avui exposen les claus API compartides.
El temps corre. El 59% de les empreses planeja adoptar, afegir o substituir eines de seguretat per a agents en els pròxims dotze mesos. Aquelles que actuïn ara, amb un enfocament basat en identitat i aïllament, reduiran significativament la seva exposició. Les que esperin que un incident confirmat les obligui a reaccionar pagaran un preu molt més alt. La decisió està en mans dels líders de seguretat, però la tecnologia per resoldre-ho ja està disponible.
