.jpg)
El text alternatiu d’una imatge no és un mer requisit tècnic: és la clau que permet a persones amb discapacitat visual accedir al mateix contingut que qualsevol altre usuari. No obstant, la seva redacció sol descuidar-se fins i tot en projectes ben dissenyats. A continuació, repassem els cinc errors més habituals en escriure alt text i com solucionar-los, des d’una perspectiva professional que qualsevol equip de desenvolupament o editor hauria d’integrar al seu flux de treball.
El primer error clàssic és començar la descripció amb ‘imatge de’ o ‘foto de’. Els lectors de pantalla ja anuncien automàticament que es tracta d’una imatge; repetir-ho només genera redundància i dificulta la comprensió. El correcte és començar directament amb el que la imatge mostra: per exemple, ‘nena llegint un llibre en un parc’. Aquesta pràctica, aparentment senzilla, és una de les més ignorades fins i tot en aplicacions a mida on l’experiència d’usuari és prioritat. Només hi ha una excepció: els retrats, on començar amb ‘retrat de’ pot ser útil perquè el propi format afegeix context.
El segon error és ometre el text que apareix dins la imatge. Si un gràfic, un bàner promocional o una targeta amb cita inclou paraules, aquest contingut s’ha de repetir exactament a l’alt text. Els lectors de pantalla no poden extreure text incrustat en un fitxer gràfic. Això és especialment crític en panells de serveis intel·ligència de negoci com Power BI, on els dashboards solen contenir valors numèrics o etiquetes clau. Ignorar-ho significa que una part de l’audiència perd informació que la resta veu sense esforç.
El tercer error és la vaguetat. Descriure una imatge com ‘una persona fent alguna cosa’ no aporta cap valor. L’alt text ha de respondre a la pregunta: per què és aquesta imatge aquí i quina informació rellevant transmet? Si la fotografia mostra un empleat utilitzant un sistema d’anàlisi amb intel·ligència artificial, la descripció hauria de detallar aquesta acció i el seu propòsit. En contextos empresarials on s’utilitzen agents IA per automatitzar tasques, una imatge sense context adequat pot malinterpretar tot un flux de treball.
El quart error fa referència a les imatges funcionals: botons, icones enllaçades o crides a l’acció. En aquests casos, el text alternatiu ha de descriure l’acció que ocorre en fer clic, no l’aspecte visual de l’element. Una icona de lupa no s’hauria de descriure com ‘lupa’, sinó com ‘cercar’. Aquest matís és fonamental en el desenvolupament de programari a mida on cada interacció compta. Les empreses que integren ia per a empreses han de cuidar especialment aquests detalls, ja que els fluxos automatitzats depenen que els usuaris comprenguin cada pas.
El cinquè error és posar alt text a imatges que no ho necessiten. Elements purament decoratius, com patrons de fons o separadors visuals, s’han de deixar buits (alt='') perquè el lector de pantalla els ignori. Afegir descripcions innecessàries genera soroll i fatiga cognitiva. El mateix passa quan el text circumdant ja explica la imatge: repetir-ho és redundant. En projectes que gestionen ciberseguretat i entorns crítics, la claredat i l’absència de distraccions són essencials per mantenir l’eficiència operativa.
Escriure bon text alternatiu no porta més d’un parell de minuts per imatge, però el seu impacte és enorme. Equips que formen part de serveis cloud aws i azure o que desenvolupen solucions amb intel·ligència artificial haurien d’incloure aquesta pràctica com a part de la seva cultura de qualitat. Recordar que l’alt text no és un checkbox final, sinó una part més del disseny inclusiu. Provar amb un lector de pantalla real revela de seguida les mancances i converteix l’accessibilitat en un hàbit, no en una ocurrencia.
